En aquesta entrada modelaré amb Blender i animaré una aproximació als planetes del sistema solar interior (fins al planeta Mart)
Faré una sèrie de simplificacions i alteracions d'escala i de temps, per tal d'obtenir un resultat més agradable visualment.
El primer pas ha estat buscar les característiques dels planetes i de les seves òrbites. Ho he agafat d'aquest
enllaç.
Per començar he aproximat les òrbites a cercles perfectes i he dibuixat la trajectòria fent servir com a objecte els cercles de
Bézier, prenent com a unitats la
Unitat Astronòmica (UA), que correspon a la distància mitjana de la Terra al Sol.
Recolzant-me en les trajectòries, he dibuixat uns torus del mateix radi,
per tal de visualitzar millor les
òrbites.
Recolzant-me en les trajectòries, he dibuixat uns discs del mateix radi, per a Mercuri (disc gris), per a Venus (disc groc) per a Mart (disc taronja),i un de més gran per a la Terra (disc blanc), que representa el pla de l'Eclíptica. Així es podran visualitzar millor els plans de les òrbites.
Les òrbites dels planetes tenen una certa
inclinació orbital i una certa orientació, donada pel la
longitud del node ascendent. Per tal de modelar això he creat un objecte buits per a cada planeta, al centre del sol, els he establert com a parents de òrbites, discs i torus, i els he donat unes rotacions en dos eixos corresponents a la inclinació orbital i a la longitud del node ascendent.
 |
| Òrbites de Mercuri (disc gris), Venus (disc groc) i Mart (disc taronja) sobre el pla de l'eclíptica (disc blanc) |
A continuació he modelat unes esferes que representen els planetes. El radi de les esferes és proporcional al del planeta, però voluntàriament molt exagerat respecte l'escala de les òrbites.
He repetit el procediment per a modelar la Lluna i la seva òrbita entorn de la terra (aproximada a un cercle ) i també per als dos satèl·lits de Mart: Fobos i Deimos
Per tal de visualitzar més fàcilment la rotació, he pintat d'un color diferent una franja longitudinal i els casquets polars de tots els cossos.
Els planetes giren sobre si mateixos amb una certa inclinació respecte el pla de la seva òrbita, a això se l'anomena
Obliqüitat. Per a cada planeta, i també per al sol, he inclinat l'eix l'angle corresponent a la Obliqüitat i li he donat un moviment de gir (a una escala temporal 10 vegades menor que la real)
El següent pas ha estat millorar l'aspecte dels cossos celestes. He descarregat les textures dels cossos en format de
projecció cilíndrica d'aquest
enllaç del lloc web de James Hastings-Trew (Thank you, James ! ). He desembolicat (unwrap) les esferes amb projecció cilíndrica també, per tal de fer-ho conseqüent amb els arxius gràfics de les textures.
 |
| Aplicació de la textura de la Terra amb projecció cilíndrica a l'esfera |
Després d'algunes proves, aquest ha estat el resultat de l'aplicació de les textures als cossos celestes:
 |
| Sol, Mercuri i Venus |
 |
| La Terra i el seu satèl·lit, la Lluna |
 |
| Mart, i els seus dos satèl·lits, Fobos i Deimos |
A continuació he convertit els moviments de rotació i translació en accions, per tal de poder fer que es repetissin seqüencialment.
 |
| Mart, i els seus dos satèl·lits, Fobos i Deimos, en moviment |
Per al planeta terra hi ha un mapa de reflexions, on els continents estan pintats de color negre i els oceans de color blanc. Això permet que la reflexió es doni només sobre l'aigua, com passa a la realitat.
Per acabar he creat una llum a la posició del sol, cosa que m'ha permès de visualitzar els efectes dels eclipses de sol i de lluna. Com que els planetes estan modelats a escales molt majors que la realitat, en el meu model hi ha molts més eclipses i trànsits.
 |
| Eclipses de Sol i de Lluna |
Més endavant modelaré els planetes exteriors, Jupiter, Saturn, Urà i Neptú
