Guerra Britanico-Zulu (1) Soldat Britànic

Amb aquesta entrada començo una sèrie d'entrades dedicades a modelar i animar amb Blender personatges de la pel·lícula Zulu, dirigida per Cy Endfield, que descriu la batalla del pas de Rorke.(Rorke's drift), fets que van passar durant la guerra Britànico-Zulu de 1879.

En aquest lloc web hi ha molta informació sobre l'esdeveniment.

El segon batalló del 24è reial regiment d'infanteria de Gal·les (denominat segon de Warwickshire) es va enfrontar a uns 4000 zulus.

Cap al final de la pel·lícula, per tal de compensar els cants dels zulus, els soldats britànics canten la marxa "Men of Harlech". En aquest altre enllaç es poden escoltar els cants dels zulus i dels britànics.

La lletra de la versió que es canta a la pel·lícula és la següent:

Men of Harlech stop your dreaming
Can't you see their spear points gleaming
See their warrior pennants streaming
To this battlefield
Men of Harlech stand ye steady
It cannot be ever said ye
For the battle were not ready
Stand and never yield
From the hills rebounding
Let this song be sounding
Summon all at Cambria's call
The mighty force surrounding
Men of Harlech on to glory
This will ever be your story
Keep these burning words before ye
Welshmen will not yield

Modelat de l'uniforme dels soldats britànics

Els soldats britànics portaven vestits vermells, seguint el tradicional codi de color que els ha donat el sobrenom de "Casaques Vermelles".

Per a modelar un soldat, he partit del model base que ja vaig fer servir per al templer, i n'he modificat la malla per a formar les mànigues i els faldons de la casaca, també li he donat uns materials provisionals similars als que seran definitius.

A continuació, en objecte a part, he modelat el cenyidor, les cingles i els botons. Pel que fa a la malla principal he millorat el calçat, afegint els talons, també a les espatlles, he afegit les muscleres.

A continuació he fet el desembolicat (Unwraping) de la malla del soldat i he escalat i resituat les cares amb la següent disposició:

Amb el GIMP he acolorit l'arxiu de textura amb els colors de l'uniforme, afegint els brodats de la màniga, la pols a les botes, la cara del personatge, etc...

I, finalment he fet un renderitzat de prova:

Modelat dels cascs i dels distintius dels cascs

A la pel·lícula Zulu, els soldats porten cascs colonials amb distintius de metall.

Per a modelar-lo he partit d'un cercle, que he anat extruïnt i deformant.

El distintiu dels cascs dels soldats de la pel·lícula Zulu, que pertanyien al cos dels South Wales Borderers, és daurat i està format per l'estel de Brunswick, dins seu una anella amb la inscripció "Warwickshire" i dins seu la figura de l'esfinx del regiment estirada sobre la inscripció "Egypt" i la inscripció "XXIV".

En aquest enllaç es pot veure amb força detall.

El personatge del tinent John Chard, interpretat per Stanley Baker, porta al casc  un distintiu diferent, ja que pertanyia a la 5ena companyia del cos d'enginyers reials, l'escut és platejat, conté el lema el lema “Engineer Volunters” i s'assembla molt a aquest escut, que conté les armes reials britàniques corresponent al 2nd Tower Hamlets Engineer Volunteers i la inscripció llatina "Peritia Potius Quan Vi" (que es pot traduir per "Traça més que no pas força" )

En aquest enllaç es pot veure amb força detall.

El modelat del distintiu ha estat un repte i l'he fet amb un nivell de detall exagerat en relació al del personatge, això alentirà una mica els renderitzats, però tampoc massa.

A partir d'un cercle de 128 vèrtexs, he modelat l'"acordió" que formarà l'estel. He utilitzat una simetria i una matriu, de manera que només cal modelar un sector de 1/8 de cercle. He desplaçat un segment de cada dos en la direcció perpendicular per a formar l'"acordió".

Tot seguit he escalat els vèrtexs del cercle per a formar les puntes dentades de l'estel i he afegit un altre cercle per a l'interior.

El següent pas ha estat la corona i les branques. Per a les branques he utilitzat una simetria i una matriu, de manera que només cal modelar un dels conjunts de fulles.

I finalment les inscripcions "WARWICKSHIRE", "EGYPT" i "XXIV", la primera de les quals adaptada a una corba. També la figura simplificada de l'esfinx.

Modelat dels fusells

Els soldats britànics, en aquest enfrontament portaven fusells Martini-Henry.

Per al modelat del fusell he partit d'un cercle a la boca del canó, que he extruït i adaptat progressivament a la resta de parts del fusell.

Després he modelat el gallet i el guardamà.

I per acabar el cos del fusell, he modelat la culata i la palanca de carregar.

A continuació la baqueta.

I Finalment la corretja i les seves anelles.

Aprellatge ( Rigging ) del personatge

Per acabar he unit en un sol arxiu tots els objectes, he dotat el personatge d'un esquelet i he assignat ossos als vèrtexs de la malla, per tal que es pugui moure.

I aquest ha estat el resultat final:

 

Sistema Solar (2) Planetes Exteriors

En aquesta entrada modelaré i animaré amb Blender els planetes exteriors del sistema solar i alguns dels seus satèl·lits (a escala deliberadament exagerada) i anells.

Júpiter:

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i té un enorme sistema de satèl·lits. Els principals són els 4 que va descobrir Galileo: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo

El modelat ha consistit només en copiar i enganxar els objectes de planetes anteriors, escalar-los (l'escala és deliberadament exagerada) i modificar-ne les textures.

Un cop fet el modelat, he fet l'animació. Els satèl·lits presenten rotació captiva i períodes de revolució múltiples entre ells (resonància de Laplace).

Saturn: 

Saturn és característic pel seu aplanament polar i pel seu vistós anell. Té un complex sistema de satèl·lits, amb un satèlit molt més gran que els altres, Tità

La novetat ha estat el modelat de l'anell, que he fet amb un pla al que li he aplicat el modificador curve

A continuació mostro l'animació amb 4 dels satèlits (no apareix Tità que orbita més allunyat)

 

 Urà:

Urà té la particularitat que el seu eix de rotació està molt més inclinat que els de la resta de planetes.  Té també un sistema d'anells més senzill que el de Saturn i un bon  nombre de satèl·lits .

Animació:

Neptú: 

Neptú és el planeta més llunyà del sistema solar (des del 2006 Plutó no es considera planeta). Té una atmosfera amb diversos detalls observables i canviants.

Té diversos satèl·lits, un dels quals, Tritó, té una òrbita en sentit contrari a la rotació del planeta, cosa que el converteix en una raresa al sistema solar per a satèl·lits grans.

Animació:

Queda pendent modificar les textures de diversos dels satèl·lits i ajustar alguns paràmetres de les òrbites i les escales.

Reflexes del sol a l'hotel del Tibidabo 2

Tornant al tema que vaig començar en aquesta entrada, sobre els reflexes del sol a l'hotel "La Florida" del Tibidabo,el passat 22 de juny vaig anar a fotografiar-los al pont sobre l'autopista, prop de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vaig fer una seqüència d'unes 40 fotografies des de les 20:43 a les 21:02, des d'abans que comencés el fenomen fins que es va acabar.

Posteriorment, amb el GIMP vaig ajuntar totes les fotografies i vaig crear una animació, que mostro a continuació on es veu l'evolució dels reflexes a mesura que el sol es va movent.

Tal com era fàcil de preveure, els reflexes els provoquen els vidres de les finestres, la façana reflecteix relativament poc la llum.

Sens dubte hagués estat millor amb un trípode...

Dia 22 de juny de 2016   entre les 20:43 i les 21:02

Sistema Solar (1) Planetes Interiors

En aquesta entrada modelaré amb Blender i animaré una aproximació als planetes del sistema solar interior (fins al planeta Mart)

Faré una sèrie de simplificacions i alteracions d'escala i de temps, per tal d'obtenir un resultat més agradable visualment.

El primer pas ha estat buscar les característiques dels planetes i de les seves òrbites. Ho he agafat d'aquest enllaç.

 

Per començar he aproximat les òrbites a cercles perfectes i he dibuixat la trajectòria fent servir com a objecte els cercles de Bézier, prenent com a unitats la Unitat Astronòmica (UA), que correspon a la distància mitjana de la Terra al Sol.

Recolzant-me en les trajectòries, he dibuixat uns torus del mateix radi, per tal de visualitzar millor les òrbites.

Recolzant-me en les trajectòries, he dibuixat uns discs del mateix radi, per a Mercuri (disc gris), per a Venus (disc groc) per a Mart (disc taronja),i un de més gran per a la Terra (disc blanc), que representa el pla de l'Eclíptica. Així es podran visualitzar millor els plans de les òrbites.

Les òrbites dels planetes tenen una certa inclinació orbital i una certa orientació, donada pel la longitud del node ascendent. Per tal de modelar això he creat un objecte buits per a cada planeta, al centre del sol, els he establert com a parents de òrbites, discs i torus,  i els he donat unes rotacions en dos eixos corresponents a la inclinació orbital i a la longitud del node ascendent. 

Òrbites de Mercuri (disc gris), Venus (disc groc) i Mart (disc taronja) sobre el pla de l'eclíptica (disc blanc)

A continuació he modelat unes esferes que representen els planetes. El radi de les esferes és proporcional al del planeta, però voluntàriament molt exagerat respecte l'escala de les òrbites.

He repetit el procediment per a modelar la Lluna i la seva òrbita entorn de la terra (aproximada a un cercle ) i també per als dos satèl·lits de Mart: Fobos i Deimos

Per tal de visualitzar més fàcilment la rotació, he pintat d'un color diferent una franja longitudinal i els casquets polars de tots els cossos.

Els planetes giren sobre si mateixos amb una certa inclinació respecte el pla de la seva òrbita, a això se l'anomena Obliqüitat. Per a cada planeta, i també per al sol, he inclinat l'eix l'angle corresponent a la Obliqüitat i li he donat un moviment de gir (a una escala temporal 10 vegades menor que la real)

El següent pas ha estat millorar l'aspecte dels cossos celestes. He descarregat les textures dels cossos en format de projecció cilíndrica d'aquest enllaç del lloc web de James Hastings-Trew (Thank you, James ! ). He desembolicat (unwrap) les esferes amb projecció cilíndrica també, per tal de fer-ho conseqüent amb els arxius gràfics de les textures.

Aplicació de la textura de la Terra amb projecció cilíndrica a l'esfera

Després d'algunes proves, aquest ha estat el resultat de l'aplicació de les textures als cossos celestes:

Sol, Mercuri i Venus

La Terra i el seu satèl·lit, la Lluna

Mart, i els seus dos satèl·lits, Fobos i Deimos

A continuació he convertit els moviments de rotació i translació en accions, per tal de poder fer que es repetissin seqüencialment.

Mart, i els seus dos satèl·lits, Fobos i Deimos, en moviment

Per al planeta terra hi ha un mapa de reflexions, on els continents estan pintats de color negre i els oceans de color blanc. Això permet que la reflexió es doni només sobre l'aigua, com passa a la realitat.

Per acabar he creat una llum a la posició del sol, cosa que m'ha permès de visualitzar els efectes dels eclipses de sol i de lluna. Com que els planetes estan modelats a escales molt majors que la realitat, en el meu model hi ha molts més eclipses i trànsits.

Eclipses de Sol i de Lluna

Més endavant modelaré els planetes exteriors, Jupiter, Saturn, Urà i Neptú

Modelat i animació d'un Renault Dauphine

En aquesta entrada modelaré i animaré un Renault Dauphine

Aquest cotxe va ser fabricat per Renault entre els anys 1956 i 1968. En aquest enllaç podeu trobar una gran quantitat d'informació sobre la seva història i mots altres temes relacionats amb aquest model.

 

He triat aquest model perquè apareix al còmic "Festival sobre quatre rodes" (Surboum pour quatre roues en versió original) de Gil Jourdan (Gil Pupil·la en la versió catalana) del dibuixant Tillieux. Publicat en català, traduït per Albert Jané a la revista "Cavall Fort" núm 184 a 206 , setembre de 1970 a juliol de 1971.

Algunes de les particularitats d'aquest cotxe és que portava la roda de recanvi en un compartiment darrera la placa de la matrícula de davant. Per això el paracops davanter té aquesta forma tan particular. Vegeu-ne una fotografia en aquest enllaç.

El motor i la tracció estan a darrera. Per tal de refrigerar hi ha unes característiques reixes de captació d'aire al costat de les portes de darrere.

El procediment ha estat el mateix que per al Renault 6, aplicant el modificador subdivision surface per a aconseguir un acabat similar al de les planxes metàl·liques.

He començat per l'aleta de davant, amb el seu ornament platejat, modelats com a dos objetes diferents.

He continuat pel capó, que porta els fars integrats.

 I de mica en mica la resta de peces de la carrosseria. El sostre encara està molt matusser.

He afegit els seients i els detalls de la part de darrere. Les reixetes de ventilació estan fetes amb textura, no amb geometria.

I finalment el cotxe acabat, amb l'escut de davant, els intermitents i els neteja-parabrises.

Un cop acabat el modelat li he adaptat un sensor de terra i un esquelet que ja tenia de models anteriors.

He provat un nou sistema de suspensió. Funciona força bé amb el cotxe aturat, però no he aconseguit bons resultats quan es mou:

Finalment he afegit un decorat que representa un enllaç de trèvol amb gespa i alguns arbres, he canviat el color de blau a groc (per fer-lo igual que surt al còmic) i he fet una petita animació del Dauphine i del R6. Aquest n'ha estat el resultat:




La música de fons és "Angel in Blue Jeans" del grup Train.

Modelant Molècules

En aquesta entrada modelaré molècules amb Blender.

Aquesta entrada va dedicada a la Montse i a l'Elmar. Espero que em puguin perdonar totes les imprecisions que, ben segur, cometré. Jo vaig fugir de la ciència química tan aviat com vaig poder, però una cosa m'ha fascinat des de sempre, els models moleculars.

Vull fer dos tipus de model. Un model de barres i boles i un model de rebliment de l'espai. Els faré tots dos simultàniament però en dues capes separades, per tal de poder passar amb molta facilitat de l'un a l'altre.

La primera consideració és la unitat de mesura que cal fer servir. Jo faré el model prenent les mides en picòmetres, encara que també he trobat molta informació en Ångström.

Modelat dels àtoms

La mida de les esferes en el model de rebliment de l'espai vindrà donada pel radi de Van der Waals. En el model de barres prendré arbitràriament una mida d'una cinquena part del radi de Van der Waals.

Faré servir els radis de Van der Waals que consten en aquest enllaç, i els que no hi són els agafaré d'altres fonts.

El color de les esferes serà el que s'utilitza tradicionalment per convenció.

El primer pas ha estat fer una mini-taula periòdica dels elements amb 11 elements. Cadascun d'ells és una esfera amb el radi i el color oportuns, i que té a dins una altra esfera del mateix color i d'una cinquena part de la mida. Les dues esferes estan a dues capes diferents.

Modelat dels enllaços

El segon pas ha estat modelitzar uns cilindres de color gris que representaran els enllaços. Per tal de poder-los manipular amb facilitat, els he fet dependre jeràrquicament d'un element buit (empty) que es situarà al centre dels àtoms.

La longitud dels enllaços pot ser diferent en cada molècula. Si he aconseguit trobar informació d'un enllaç concret d'una molècula determinada posaré el valor que hagi trobat. Si no en trobo, faré servir les longituds d'aquest enllaç o bé la taula d'aquest altre enllaç, sumant els valors de la longitud dels enllaços covalents.

Els angles entre els diferents enllaços també poden ser diferents en cada molècula. Si he aconseguit trobar informació d'un angle concret d'una molècula determinada posaré el valor que hagi trobat. Si no en trobo, faré servir els valors dels angles de les formes ideals (tetraedre 109,5 º, triangle equilater 120º, etc...)

Plantejament per al modelat de les molècules 

Com a plantejament general per a modelar molècules utilitzaré una jerarquia d'objectes buits (empty). Cada àtom tindrà un objecte buit del qual penjaran les dues esferes i tants altres objectes buits com enllaços parteixin d'aquest àtom. Els objectes buits dels àtoms als quals està enllaçat dependran jeràrquicament de l'objecte buit de l'enllaç (situat al centre del primer àtom)

Primer construiré una versió plana de l'àtom, utilitzant només les longituds dels enllaços.
Després duplicaré parts de la jerarquia, per a aconseguir les parts que són iguals.
I Finalment giraré els objectes buits dels enllaços l'angle necessari en cada molècula, convertint-los en models tridimensionals.

Models de molècules

A continuació, per començar amb alguna cosa fàcil, he modelat la molècula de l'aigua   H₂O , el líquid insípid que serveix per a rentar-se els peus.

I, tot seguit, la molècula més important per a l'existència de la humanitat. L'alcohol etílic o etanol CH₃CH₂OH

 

Per a augmentar una mica la dificultat, la molècula en forma d'hexàgon del benzè C₆H₆ . Ha calgut fer un nou model d'enllaç amb línies discontinues per a representar la particularitat de la ressonància química.

L'estructura hexagonal d'aquesta molècula la va concebre el químic alemany Kekulé , al qual li va arribar la inspiració en un somni on una serp es mossegava la cua.

Imatge extreta de https://pepquimic.wordpress.com/2010/09/07/kekule-i-el-benze-un-descobriment-de-somni/

I, finalment, com que l'entrada va dedicat a la Montse i a l'Elmar, he fet els seus noms amb un alfabet molecular. Ha calgut afegir algun element més a la mini-taula.

Per a la Montse la lletra "O" és el benzè C₆H₆ . La resta són ficció.

Per a l'Elmar, la lletra "L" és l'acetilè C₂H₂. La resta són ficció.