divendres, 29 d’abril del 2016

Modelat d'un Renault 6

En aquesta entrada modelaré amb Blender un cotxe Renault 6 TL, amb la intenció d'aprofundir en el modelat de les planxes amb un acabat més detallat que el dels cotxes que he fet fins ara.

En aquest enllaç podeu trobar informació sobre aquest cotxe, que es va fabricar entre 1968 i 1986.  L'he triat perquè a casa meva en vam tenir un de color verd fins a l'any 1992.

En aquest enllaç podeu veure un vídeo d'un cotxe d'aquest model molt ben conservat.

Gràcies a l'experiència que he adquirit amb el modelat dels darrers vehicles amb un nivell de detall baix, evitaré alguns dels errors que vaig cometre ara fa un any amb el modelat del Citroën Saxo.

Primera etapa: modelat bàsic

Per començar he modelat els volums principals a partir d'un cub, aplicant el  modificador de simetria.


A continuació he fet una versió senzilla de les rodes, amb una matriu radial de 30º


De mica en mica he anat afegint les peces principals...



I per acabar els detallets més petits, retrovisor, neteja-parabrises, seients, volant, etc...

Un cop he tingut el nivell de detall que volia per a aquesta primera fase, he fet un renderitzat per a veure l'aspecte.


Segona etapa: modelat detallat amb modificador subdivision surface

Aquesta segona etapa es caracteritzarà per un ús continu del modificador subdivision surface, que em permetrà perfeccionar els acabats de les planxes. L'objectiu és practicar molt l'ús d'aquest modificador, que utilitza la geometria de la malla com a punts de control per a crear una nova superfície molt més suau.

He aplicat el modificador subdivision surface a la malla principal i a algunes de les més petites. He dividit la malla principal en peces individuals corresponents a les peces reals de la carrosseria del cotxe.

I amb molta paciència i molt d'assaig i error he anat millorant cada una de les planxes, afegint edge loops en les zones que requereixen més detall, modificant la topologia, que podem entendre com les relacions que hi ha entre els vèrtexs per a formar cares d'una o altra manera. (Amb aquest modificador aplicat és molt important que la tinguem molt en compte per a obtenir resultats acceptables ) i movent els vèrtexs que ha calgut.

Aleta versió detallada

De mica en mica els detalls van quedant més patents. He perfeccionat els materials de Cycles també.


I finalment aquest ha estat el resultat:




Per acabar he fet una animació senzilla per a veure'l des de tots els costats:



I un detall de darrera hora, una versió més perfeccionada de les rodes:


diumenge, 10 d’abril del 2016

Templer

En aquesta entrada modelaré amb Blender un Templer.

Els templers eren una ordre militar dels segles XII a XIV que va tenir gran influència a Europa.

En aquesta entrada em centraré més en els materials i els acabats (algunes de les meves assignatures pendents) que no en el modelat pròpiament dit.

1) Modelat del casc. Cel amb núvols per a Cycles

El primer pas ha estat crear un fons de cel amb núvols, seguint el tutorial d'aquest video.

El material del cel es genera amb nodes des de la icona món a la finestra de l'editor de nodes. Está format per una mescla del material cel (Sky) i de material de color blanc. El factor de la mescla està controlada per una textura de soroll aleatori (noise texture) que dona la distribució dels núvols.

2) Modelat del casc. Vores de sombrejat angulós (sharp) entre dues zones de sobrejat suau(shooth)

 El casc té un acabat en general suau (smooth) però té una sèrie de vores anguloses allà on la planxa s'ha plegat amb un radi de curvatura molt petit (perímetre de la tapa superior, aresta frontal i el segment entre les parets i el rivet inferior).
 
Per tal que es mostri de forma similar a la realitat, he marcat els segments angulosos com a vora angulosa (edge sharp).

Segments angulosos (edge sharp) marcats de color verd

3) Modelat del casc. Materials. Perforacions generades amb materials

El casc té dos materials diferents.

El material "daurat" de la creu ornamental l'he fet només amb un node brillant (glossy).

El material "cromat" de la resta del casc inclou també els forats (no estan fets amb geometria). Està format per una mescla d'un material similar al "daurat" (fet només amb un node brillant (glossy)) i un material transparent. El factor de la mescla està controlada per una textura en blanc i negre que mostra el material transparent per a les zones negres i el material "cromat" per a les zones blanques. El motor de render té en compte això i les ombres es projecten amb els "forats", tot i no estar modelats amb geometria.

Aquí mostro el resultat obtingut.




4) Modelat de l'escut. Materials. Desembolicat (unwrapping)

L'escut té diversos materials. El més complexe és el de la pintura de la cara frontal. Està format per una mescla d'un material difús i un de brillant. Ha calgut fer un desembolicat (unwrapping) per a poder col·locar la imatge de la creu centrada i de la mida que s'escau.

Pel que fa a la imatge, he localitzat un arxiu amb la imatge de la creu patent, de color vermell sobre fons blanc i l'he modificat amb GIMP per tal de donar-li unes proporcions quadrades, amb un número de píxels corresponent a una potencia de 2.



5) Modelat de l'espasa. Material amb text

L'espasa porta escrita un lema templer en llatí: «Non nobis, Domine, non nobis sed nomini tuo da gloriam»  (No a nosaltres, Senyor, sinó al teu nom dóna la glòria)

Amb el text escrit en tipografia "Old English", he creat una imatge amb GIMP amb el text de color negre sobre fons blanc.

Ha calgut fer un desembolicat (unwrapping) per a poder col·locar la imatge del text al lloc i de la mida que s'escau.

També té diversos materials. El més complexe és el de les cares que tenen la inscripció. Està format per una mescla del material "cromat" (fet només amb un node brillant (glossy)) i un material difús negre. El factor de la mescla està controlada per la imatge del text en blanc i negre que mostra el material negre per a les zones negres i el material "cromat" per a les zones blanques.


Feu clic a la imatge per ampliar-la


6) Textura de la cota de malla

La major part del personatge té una textura de Cota de malla. Per a fer la textura, en arxiu a part, he modelat unes quantes anelles entrellaçades per tal de poder-la generar jo mateix.



Fent un renderitzat amb una càmera amb lent ortogràfica he obtingut la imatge per a la textura difusa:


I amb un enfornat (Bake) he generat l'arxiu per al mapa de normals.


El material "Cota de malla" està format per una mescla d'un node difús, amb la textura difusa, i un node brillant. Tots dos nodes reben el mapa de normals, que els indica com han de reflectir la llum en cada punt.


7)Modelat del personatge, Túnica i corretges.

Per al modelat del personatge he adaptat una malla que tenia d'un personatge anterior, millorant-la i li he marcat les costures (seams). Li he afegit un modificador Subdivision Surface.

Costures (seams) marcades de color vermell
Sobre aquesta malla he afegit la túnica i per sobre d'ella el cinturó i encara per sobre de tot el talabard per a l'espasa.

I he aplicat els materials per tal de fer uns renderitzats. Per a la túnica he reaprofitat el material de l'escut.


Feu clic a la imatge per ampliar-la

Feu clic a la imatge per ampliar-la


8) Aparellatge (rigging) i muntatge dels diferents elements

Finalment li he adaptat l'esquelet (armature) que ja tenia, amb petites modificacions.

He afegit el casc, l'espasa i l'escut al mateix arxiu, amb l'ordre afegir (append). Els he col·locat al lloc adequat i els he aplicat el modificador esquelet (armature) i els he creat grups de vèrtex per tal que es moguin en consonància amb l'esquelet.



El darrer pas ha estat afegir el material del terra, amb unes lloses com a material difós.


9) Resultat final

I vet aquí dues imatges amb el resultat final, una més hieràtica i una més dinàmica.

Feu clic a la imatge per ampliar-la
Feu clic a la imatge per ampliar-la

dimarts, 22 de març del 2016

Tren VVB - Locomotora Rogers 2-2-0 (2)


En aquesta entrada acabré el modelat amb Blender de la locomotora Rogers i modelaré els cotxes de passatgers Harlan

El treball a la locomotora ha consistit principalment a millorar els detalls dels diferents elements, i assignar els materials oportuns, seguint la hipòtesi que la locomotora podria haver estat pintada de color blau cobalt.

A continuació adjunto algunes imatges amb els resultats obtinguts.





Tot seguit he modelat un cotxe de passatgers Harlan, basat principalment en les imatges del vehicle que es conserva al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Modelat dels volums principals:



 Modelat de les finestres laterals:


 Modelat de la porta, finestres frontals i finestres superiors:





Un cop he acabat el cotxe de passatgers, he pogut fer una composició amb la locomotora, el tender i dos cotxes de passatgers.

He fet un aparellatge amb el mateix procediment que vaig fer servir en aquesta entrada.

He modelat també un circuit de planta oval per tal de verificar el comportament del tren a les corbes.


Cliqueu a la imatge per ampliar-la


I finalment una animació :




dissabte, 5 de març del 2016

Tren VVB - Locomotora Rogers 2-2-0 (1)

En aquesta entrada modelaré i animaré amb Blender una locomotora Rogers de 1880.

He triat aquesta locomotora perquè va ser la primera que va circular per la línia de tren Valls-Vilanova i la Geltrú-Barcelona (V.V.B.).

La informació l'he tret principalment del llibre "Las Locomotoras Americanas del V.V.B", llibre molt interessant i que descriu la història i les característiques d'aquest material ferroviari, molt singular a Europa en l'època i encara ara.

El fabricant de la locomotora va ser l'empresa americana Rogers Locomotives and Machine Works, de la ciutat de Paterson, a l'Estat de Nova Jersey. Entre les seves locomotores més conegudes hi ha la locomotora  "The General", que va protagonitzar un interessant episodi de la guerra civil nord-americana l'any 1862. Posteriorment l'episodi va servir de base a diverses pel·lícules, entre altres "El maquinista de la General" (The General) de Buster Keaton.

Aquestes locomotores van rebre el nom de "Carolines". Van circular també per altres línies ferroviaries catalanes a més de la V.V.B.

El fabricant dels cotxes de passatgers  va ser l'empresa americana Harlan and Hollingsworth Company, de la ciutat de Wilmington, a l'Estat de Delaware.

La línia de tren Valls-Vilanova i la Geltrú-Barcelona va ser promoguda pel vilanoví Francesc Gumà i Ferran, i es va inaugurar el 29/12/1881. Va ser el primer material ferroviari nord-americà que es va fer servir a Europa per a traçats d'explotació comercial i també el primer material a Europa de vagons amb bogis.

Actualment es pot veure un material recreat força similar al parc temàtic Port Aventura (Ferrocarril Tour)

Modelat

Per començar he modelat les rodes de la locomotora. Les rodes grans tenen 16 radis, de manera que he fet servir una matriu radial amb un angle de 360/16 = 22.5 graus. Les rodes petites tenen 8 radis i per tant li correspon una matriu de 45 graus.


A continuació he modelat els cossos principals de la caldera i de la cabina.


Tot seguit he afegit els cilindres i parafangs. He importat uns raïls que ja tenia modelats d'altres entrades ferroviàries.



I progressivament més elements (xemeneia, cúpules, campana, fanal, ...)



Finalment li he afegit l'apartavaques, les guies del pistó i les bieles. He creat també uns materials bàsics.

L'apartavaques és una estructura per a desviar possibles obstacles a la via. Curiosament va ser inventada per Charles Babbage, més conegut per ser un pioner dels ordinadors.


I finalment he afegit alguns ornaments i un tender bàsic.



Encara que no en tinc la certesa, la distribució del vapor sembla del tipus Stephenson. He reproduït aquest mecanisme de forma bàsica, sense els elements d'inversió de marxa.

A continuació he creat diverses armadures per a modelar el moviment de les rodes, bieles, pistons i vàlvules.

Adjunto a continuació l'animació de les rodes motrius, èmbols i vàlvules, amagant tota la resta de la màquina.



I Finalment he fet una petita animació de la màquina i el tender avançant per la via.




Queda per a properes entrades millorar els detalls dels elements i els materials i modelar els vagons




dijous, 18 de febrer del 2016

Modelat d'un cavall (1)

En aquesta entrada modelaré i animaré un cavall.

Per començar he localitzat unes fotografies de referència i he modelat la malla del cavall, amb una resolució baixa (690 vèrtexs)



A continuació li he aplicat un material bàsic, agafat de la mateixa fotografia que m'ha servit de referència.


Tot seguit li he adaptat l'armadura de la cabra, que ja vaig modelar anteriorment, vegeu aquesta entrada del blog. Tot i això li he fet molts canvis pel que fa a la cinemàtica inversa.


Per a l'animació del cicle de caminar, he agafat les idees d'aquest enllaç.  M'ha donat força més feina del que m'esperava i he hagut d'abandonar algunes línies de treball que han resultat fallides, però finalment he trobat la manera d'afrontar els problemes que se'm plantejaven.

El plantejament ha estat fer una acció (action) per al desplaçament del cavall i una altra per a les posicions del cicle de caminar, i que es reprodueixin alhora.

I per acabar aquesta primera entrada, aquest ha estat el resultat aconseguit, renderitzat amb Cycles com a .mp4 i després passat a .gif animat.


En properes entrades vull practicar el simulador de cabell de Blender per a fer una cua i una crinera de pels llargs, i el cicle de galopar.

dimecres, 3 de febrer del 2016

Modelat d'un camió i semiremolc Renault Magnum


En aquesta entrada modelaré i animaré un camió Renault Magnum i un semiremolc.


He tret la informació d'aquests enllaços:

Blog Transporte Gráfico
Wikipedia
Aquest enllaç 


1) Modelat

A continuació mostro algunes etapes del modelat del camió i el semiremolc.

He partit de l'arxiu del Nissan Patrol, del qual he mantingut provisionalment les rodes, fent-les més grans. També ha heretat el color blau.

Volums bàsics del cap tractor

Volums bàsics del semiremolc

A continuació he modelat amb més detall les rodes. Les del primer eix les he aproximat primer amb una matriu polar amb un angle de 60º (6 parts iguals) i finalment amb la definitiva de 36º (10 parts iguals ). Les del segon eix són bessones i les dels eixos 4,5 i 6 són iguals entre elles.



I després he anat afegint més detalls, el dipòsit de combustible, les barres de la cabina, la geometria dels fars, els netejaparabrises, un interior de cabina senzill amb els dos seients, etc...

Vista lateral ortogràfica
I aquest ha estat el resultat del modelat. Potser més endavant li afegiré més detalls, però de moment ja m'està bé.



2) Aparellatge del cap tractor

L'aparellatge del cap tractor és bàsicament el mateix que el que vaig utilitzar per al camió groc en aquesta altra entrada.

3) Aparellatge del semiremolc i connexió amb l'aparellatge del cap tractor

Per a l'orientació general he creat un objecte buit, que seguirà el traçat uns metres més enllà de la cua del semiremolc i al qual s'orientarà el semiremolc, de la mateixa manera que el cap tractor s'orienta cap al seu objecte buit. La diferència està en que el cap tractor pivota sobre el seu eix davanter, mentre que el semiremolc pivota sobre el punt de recolzament (entre els dos eixos del cap tractor)

La realitat no és exactament així, però obtindré una aproximació raonable sempre que el recorregut no tingui corbes de radi massa petit.

He creat un segon pla sensor de terra, amb 6 vèrtexs que corresponen a les 6 rodes del semiremolc. Li he aplicat un modificador retractilador (Shrinkwrap) per tal que s'adapti al terreny.

Per al les parts no suspeses del semiremolc he utilitzat un esquelet separat del del cap tractor, amb ossos per a la posició de les rodes del semiremolc tenen la restricció "Fill de" respecte als vèrtexs del sensor de terreny.
Aparellatge de les 6 rodes del semiremolc

L'os que defineix la posició del xassís del semiremolc forma part de l'aparellatge del cap tractor i té aplicat una restricció "Mira a" (track to) respecte el darrer eix del semiremolc.

Aparellatge del xassís del semiremolc




4)  Fars

Li he afegit uns fars que emeten llum blanca a la part de davant i uns llums de posició que emeten llum vermella a la part de darrera, gràcies a dos materials emissors de llum, cada un del color oportú.

5) Aparellatge dels detalls

Ja que hi estava posat, he creat més ossos per a controlar les parts mòbils que no estan associades al moviment del camió: Rotació de la cabina, obertura de les portes del cap tractor i del semiremolc, netejaparabrises i vidres del cap tractor.

He fet una petita animació per a aquests detalls:




6) Verificació al circuit de proves

Tot seguit he col·locat el camió al circuit de proves, per tal de veure com es comportava. Se n'ha sortit prou bé:




7) Verificació a la carretera 

I vist que es comporta bé al circuit tancat, també li he fet fer una prova a la carretera.




Queda per més endavant millorar el comportament del grup de sis rodes per tal que algunes puguin quedar suspeses a l'aire en passar canvis de rasant aguts, i millorar els materials, la meva gran assignatura pendent...